lunes, 29 de noviembre de 2010

RECEPTA DE CUINA DEL LLOM AMB XAMPINYONS.


Hola família, sem ha demanat que escrigui la recepta del llom amb xampinyons , ho intentaré avera si desprès ho sabem penjar-ho , alla voy...


INGREDIENTS:

  1. LLOM tallat finet
  2. xampinyons
  3. ceba
  4. tomàquet
  5. llet
  6. farina de blat’’blanca’’
  7. ametlles torrades
  8. oli,sal

Comencem talla’n els xampinyons a lamines fines i renta’n per treure tota la sorra , posem una paella al foc amb basta’n oli, con es calen es posen els xampinyons i es couen una mica fins que estan daurats ,si posa una mica de sal ,es treuen del foc i es posen amb una bandeja que vagui al forn ,tapa’n tot el fons.

Salem el llom i el pesem per la farina, desprès el fregui’m amb el oli que ens a quedat de els bolets , si es necessari sen afegeix una mica mes , el llom nomes TOMBA I TOMBA, si es fa macà queda sec, i no es tan gustos. El llom es posa a la bandeja fen fileres sobre els bolets.

Amb el oli sobrant que esta espès per las restes de la farina si es necessari posem mes oli i posem la ceba tallada petita, con esta rosa afegim el tomàquet tallat petit ,el deixem sofregit a foc lent i posem una mica de sal. Con el sofregit esta fet posem a la paella la llet normal No crema de llet, con arrenqui el bull es retira del foc, agafem un colador Xino , si no el que tingueu , poseu el Xino sobre el llom i poseu la salsa ,amb la ajuda de la ma de morter per anar pren-se’n el sofregit ,perquè surti tot el suquet espès.

Per acabar es far una picada amb les ametlles i es posa al damunt de la salsa, desprès es posa una estona al forn per les dues parts de baix i de dalt , con fa XUP_XUP i es veu doradet ja esta

BON PROFIT

ES POT FER AMB TOT TIPUS DE BOLET , TAMBÉ ES POT FER AMB POLLASTRE TALLAT A LAMINES , O VEDELLA TALLADA FINETA.


SI OS A AGRADAT ESTARÉ MOLT CONTENTA FINS LA PROPERA



WWW.BOIREESVENTADACUINERALAGARRIGA.RESM.ES

martes, 23 de noviembre de 2010

EL CONTE DEL PAGÈS.






M'agradaria explicar-vos un compte.
Hi havia una vegada un pagès que vivia molt lluny de ciutat, cada matí el despertava el cant del gall, o el grunyir dels porcs reclamant aquella barreja de segones amb aigua, que dia a dia els donava, abans de escurar-los-hi la cort.


Els seus dies transcorrien al costat del bestiar, cuidant-lo i mimant-lo, mirant com creixia i vetllant que tingués palla seca i la cuadra neta.


El nostre pagès, havent donat menjar a la viram, agafava el carro i les eines i anava al camp, li havien ensenyat a estimar la terra, a saber mirar com creixien les plantes i esperar a veure torrat el blat, abans de segar. Es va acostumar a passar pel rostoll sense esgalabrar-se els turmells, i quant llaurava sentia l'olor de la terra fèrtil esperant tornar a ser plantada.


Sembrava cantant i mirant al cel, com demanant-li que l'ajudés a tenir bona anyada. Sabia esperar a collir el grà i secar-lo per fer farina blanca.


Amb paciència de sant va aprendre a acceptar les tronades que feien agre la llet al breguer de les vaques, aguantava els aiguats que malmetien els horts i aixergaiaven els camins, pacient esperava que es fongués la gebrada per arrencar els naps amb les mans balves.


Així passaven les estacions marcant-li el moment en el que fer cada cosa, i els dies i els mesos passaven lentament pel seu davant, sense que res li fes perdre el sentit de les coses.


El gra primerenc sembrat tot just despuntar la primavera, seria l'espiga daurada que segaria en ple sol de juny, i mòlta la farina, deixava que la tardor arribés tacant de roig les fulles de l'hom. Amb els primers frets, el nostre pagés, amassava la farina i amb aigua i llevat fresc, en feia una pasta preciosa. Amb les mans tosques, però no per això menys sàbies, l'enfornava i el deixava pujar, i en poc més d'un quart d'hora en treia un pa de cinc lliures.


El nostre pagès, deixava que transcorressin tres estacions per tenir al final el pa que sempre li havien dit que en treuria de la terra.


I en això residia la seva felicitat.


lunes, 22 de noviembre de 2010

L´AMISTAT!!!!!!!!!!!

















No tinc paraules!!!! Ahir va ser un dia per recordar tota la meva vida.
Era una celebració,25 anys de casats i un fill retrobat.


Uns amics de tota la vida i uns de nous però amb una intensa amistat.
En sento la dona més afurtunada del món,penso que tinc uns amics que no mereixo ,estic orgullosa de la vostra amistat i saber que ens estimeu m´omple el cor,penseu que cuidaré,regaré i cultivaré aquesta amistat ,procuraré estar a la vostra alçada i donar-vos tot l´apreci i estimació que us merexeu tots.
Estic flotant,estic orgullosa ,tinc el cor bategan al 100% ,soc feliç i sortiré al carrer amb un sonriure que dirà i cridarà " Tinc uns grans amics,que m´estiman i jo super orgullosa sempre cridaré " US ESTIMO"!!!!!!!!!
GRÀCIES,GRÀCIES I MIL GRÀCIES A TOTS.
P.D M´agrada el cava!!!!!!!!!

sábado, 13 de noviembre de 2010

EL GALLINER TORNA A ESTAR PLE.

És el cap tard, obres la porta i veus, del color que la darrera llum del dia torra les coses, tot l'espai que feia dies volies veure: La cistella amb la palla, la menjadora plena d'ordi, la beuradora amb l'aigua neta, les barres rodones on poder-se enfilar i deixar passar el temps.

Amb un cloqueig familiar, pots escoltar la lloca, el soroll més estrident de la veu del gall i, amb pas pausat però alegre i vivaç el deambular del pollastre.

El pinso nou perquè es mengi amb prous ganes, la palla ben neta fent còmoda la cistella, l'aigua recent portada de la font, les barres ben netes perquè s'hi pugui estar còmode a la post.

Ja feia nou mesos que no es veia així el galliner.









jueves, 11 de noviembre de 2010

Wellcome

Bueno gent, benvinguts a tots!
Avui fa una setmana que tenim als Nòmades entre nosaltres... sé que gran part de la família nòmada s'ha trobat molt a gust en això dels blogs...
I no m'agradaria que ho perdéssiu.. per votació popular.. o no, m'és igual... us he creat aquest blog per tal que pogueu anar xerrant... us podeu explicar si ja heu comprat el pa, si esteu llegint un llibre molt interessant... fins i tot si se us ha trencat una ungla!
Tan se val.. aqui tot és permès.
Bon viatge família.
Fins ARA.

Us deixo la porta oberta..